KL'AA, en llengua hatzabi, diuen que la més antiga del món, vol dir cantar. KL'AA, la teva cançó és el títol del darrer espectacle de la companyia Inspira Teatre, fundada l'any 2011 i liderada per Esther Westermeyer, que va guanyar la setmana passada el Premi FETEN al Millor Espectacle per a Primera Infància, en la fira de referència de les arts escèniques familiars a nivell estatal, a Xixon. KL'AA, la teva cançó és un espectacle adequat per a nens i nenes de 0 a 5 anys, que es basa sobretot en la música i el moviment, construït a partir dels sons que emeten la mainada més petita de manera espontània quan estan jugant. El concepte de l'espectacle es basa en la idea, no contrastada científicament, que aquests primers sons que emeten els individus d'una espècie (ontogènia), reprodueixen els primers sons de l'espècie a la que pertanyen (filogènia). En altres paraules, que els sons evolutius dels infants són els mateixos sons evolutius de la humanitat.
Per seguir llegint clickeu el link:
“KL’AA, la teva cançó”, l’espectacle per a nadons que canta l’evolució de l’espècie
Inspira Teatre guanya el Premi FETEN 2020 al Millor Espectacle de Primera Infància amb "KL'AA, la teva cançó"
La companyia Inspira Teatre, fundada per Ester Westermeyer l'any 2011, ha aconseguit guanyar el Premi FETEN 2020 al Millor Espectacle de Primera Infància amb la versió en castellà de KL'AA, la teva cançó, que es va estrenar a Catalunya al SAT! Teatre de Barcelona el 21, 22 i 24 de setembre de l'any passat i que s'ha estrenat a l'Estat Espanyol a Xixón, en l'edició d'enguany de FETEN, la fira espanyola de referència del sector de les arts escèniques per a nens i nenes. El jurat que va atorgar el guardó a Inspira el formaven Lola Atance (Festival Titirimundi), Cristina Santolaria (experta en arts escèniques i gestió cultural), Rosa Díaz (directora i intèrpret de la Cia. La Rous) i Elena Reales Reales (secretària). Els pilars en que Inspira basa els seus espectacles són les arts del ritme. La responsable de la companyia considera que la música, les cançons i el moviment són un mitjà important d'expressió i de connexió amb el públic i també allò que les fa vibrar i per això hi són presents en totes les seves obres.
https://feten.gijon.es/noticias/show/43814-premios-feten-2020-primera-infancia
El cap de setmana de La Mercè (21, 22 i 24 de setembre) vam estrenar l'espectacle KL'AA, LA TEVA CANÇÓ al SAT! Teatre de Barcelona dins del cicle Remenuts exhaurint totes les entrades en les 6 funcions que vam fer. Vam estar molt contentes de l'acollida que va tenir per part del públic, especialment els més petits!
http://lamostraigualada.cat/evt/lornet-vol-cantar/
Inspira Teatre participarà a La Mostra de teatre infantil i juvenil d'Igualada amb L'Ornet vol cantar. La fira d'enguany té per fil conductor La curiositat en escena, una proposta que des d'Inspira Teatre trobem molt interessant i que té molt a veure amb l'espectacle que presentem.
Ens connecta… Propostes inesperades… Benvinguts al país de la imaginació… Idees que t'esperen… Et transporta… Espectadors curiosos… T'alimenta… Construeix… Ara i aquí… Atura't… Ens fa créixer… Dona joc… La curiositat en escena.
El públic podrà dir-hi la seva a la sortida de cada espectacle escrivint o dibuixant la pregunta que els ha generat l'obra, donant continuïtat a les preguntes que hauran formulat les companyies programades a través de les xarxes socials. Animem a tothom a participar-hi, físicament a través dels cartrons i/o digitalment amb les etiquetes #elteatrees i #mostraigualada.
Bona fira per tothom: organitzadors, públic, professional del sector i artistes!
Ja tenim el CD d'El cel de la Jojó. Si us ve de gust escoltar la música de l'espectacle ja podeu comprar el CD de l'obra després d'una funció o bé escrivint al mail de la companyia: info@inspirateatre.com
Composició musical: Cristina Gavilán; arranjaments, gravació i producció: Albert Mora; músics: Cristina Gavilán, Albert Mora y Francesc Mora; veus: Maria Casellas i Esther Westermeyer; disseny: Meisi.
Conte musical cent per cent. Però també interdisciplinari. Amb música enregistrada, però cançons en directe, coreografia, teatre, titelles i ombres xineses. I amb l'objectiu de tocar un tema delicat i a la vegada difícil d'explicar als més petits com és el pas inevitable cap a la vellesa i la mort.
La companyia Inspira Teatre, creada per Esther Westermayer, ho ha fet a partir d'un conte publicat en francès per l'editorial Rouergue, el 1993, en suport d'àlbum il·lustrat, del qual és autor Olivier Douzou, tant del text com dels dibuixos.
Inspira Teatre, que amb un altre espectacle anterior, Gong, ja havia ampliat el seu camp amb una edició en CD i àlbum il·lustrat, ofereix també aquí la banda sonora enregistrada que compta, entre els músics, amb dos dels membres de la companyia Egos Teatre (que recentment ha reposat el seu 'Ruddigore...' davant per davant del Poliorama, al Capitol), una companyia també encara jove com la mateixa Inspira Teatre.
La relació subtil entre la vellesa de Jojó i la vellesa humana es fa evident
L'espectacle El cel de la Jojó s'introdueix amb dos protagonistes, la mare i la seva filla, que mentre estenen roba al terrat acaben parlant del records de l'àvia morta i d'on deu ser després de la mort. És així com s'entra en el teatre dins el teatre amb l'explicació del conte d'una granja on una vaca, la Jojó, s'ha guanyat la fama per la seva saviesa de tan vella.
Alternant, doncs, la presència de diversos habitants de la granja reproduïts amb titelles (un gat, un ratolí, una gallina, un pollastre, un xai, una ovella...) que li demanen consell sobre els seus problemes quotidians, el moll de l'os de la trama consisteix a mostrar com la vaca Jojó va perdent, per la vellesa, algunes parts del seu cos: la taca del ventrell, la cua, les banyes, les mamelles...
Sense que se'n parli, la relació subtil entre la vellesa de Jojó i la vellesa humana es fa evident i la manera d'explicar amb sensibilitat la pèrdua per la mort és tractada deixant de banda qualsevol adoctrinament. Esclar que el tòpic parla del cel, però la mort és imprevisible i saber què hi ha després s'expressa aquí com una incògnita, només possible si es manté el record dels que no hi són, com si visquessin dins nostre.
La tesi dramàtica de fons té una resolució teatral molt adequada als primers espectadors que, en menys d'una hora, viuen una diversitat d'escenes ja sigui amb els personatges dels titelles o amb la conversió de les dues protagonistes en grangeres, cantants, actrius i ballarines, sense comptar un paper de periodista de televisió o una altra de fetillera de la màgia amb l'elixir per mantenir la joventut que la vaca Jojó rebutja conformada lúdicament amb la seva vellesa.
Si l'àlbum original de l'obra és un text poètic que s'explica amb les il·lustracions netes i de traços senzills d'Olivier Douzou, aquesta adaptació teatral manté igualment aquestes dues virtuts: una posada en escena neta i un plantejament tan sensiblement senzill com obert a la reflexió i la resposta posterior dels adults a les preguntes dels petits sobre la incògnita del més enllà de la vida.
http://www.teatral.net/ca/critiques/2012/11/12/conte_musical_cent_per_cent.html
Creo que junto a la sexualidad el otro gran tabú de la infancia es la muerte. El primero se suele superar pasada la adolescencia mientras el segundo perdura y evoluciona durante toda la vida. Hay muy pocos niños que no hayan afrontado a la pérdida de un abuelo o una abuela, aun algunos deben afrontar penas mayores.
Un padre acostumbra a tener cierta dificultad a la hora de hablar de sexo con su hijo aunque esto esté cambiando generación tras generación. En cambio es mucho más dificil explicar que por la misma razón que nacemos, morimos.
Este tópico es muy poco tratado en el teatro infantil, más propenso a aventuras y a canciones pegadizas para recordar los colores. Por esta razón quiero compartir la rompedora propuesta llevada a cabo por Inspira Teatre en su obra "El Cel de la Jojó" y que se podrá ver proximamente en el Poliorama de Barcelona.
Una madre explica con un cuento porque su abuela, quien hacía tan bien las croquetas, ya no vive con ellas. Jojó es una vaca mayor quien igual que nuestros abuelos juegan un papel que solo el tiempo se encarga de otorgar: ser la portavoz de la experiencia. Por esa razón varias personas le piden consejo. Pero ella poco a poco empieza a sentir el estrago de los años y va perdiendo sus facultades física hasta afrontar su último viaje con una gran dignidad.
Solo dos actrices se encargan de escenificar una amplio abanico de personajes y para ello emplean un sinfín de técnicas como el músical, los disfraces, decorados muy elaborados, marionetas, sombras chinas, efectos sonoros, la participación del público,... todo ello con grandes dosis de humor y ternura.
Igual que el libro 'el Principito' calificaría esta obra infantil apta para todos los públicos, cuya interpretación variara dependiendo de la situación y de la edad de la persona.
Diumenge passat va ser un dia molt especial. Una d'aquelles rares oportunitats on la conciliació de la vida laboral i familiar no és una dificultat, sinó una oportunitat. Era la última ocasió per veure la companyia Gong al Teatre Tantarantana ... (sí, em passa sovint, vaig a veure els espectacles en l'últim moment ... quan no faig tard), el meu nen (David, 5 anys) està molt interessat per tot el que siguin dracs i a la meva dona, com a bona mestra, li encanten els espectacles infantils. Així que tots tres vam anar a veure la història de la dragona Mina-Li a l'entranyable Tantarantana.
